Història del Terratzo
DEL LLATÍ TERRACEUS: DE TERRA
Els Pavimients de Terratzo han jugat un paper preeminent en la cultura d'occident, ja que, des de temps antics (segle VI a.c. a la península ibèrica) han estat protagonistes en terres públics i privats, essent utilitzats tant en la pavimentació de víes com en l'interior de cases i palaus.
Íbers, grecs i romans van desplegar a cada assentament el seu coneixement en l'elaboració de bonics paviments aglomerats amb diversos tipus d'àrids, que, d'acord amb la seva composició, rebien diferents denominacions: opus signinum, paviments fets amb cal i una barreja de pedra i ceràmica triturada; si en aquests se'ls incrustaven petits cubs de marbre, pedra o vidre, van constituïr una tècnica coneguda com opus tessellatum, o si s'utilitzaven fragments de marbre: opus sectile.
Tots aquests terres eren de paviment hidràulic de formigó, que fins ara es conserven en alguns llocs amb la seva apariencia original com a testimoni de la antiguitat dels aglomerats amb àrids petri.
Durant segles, la construcció de paviments va continuar realitzant-se de forma gairebé igual o amb petites variacions tècniques. En l'actualitat, se segueixen conformant paviments continus aglomerats in situ, amb brillants realitzacions arreu del món.
No va ésser fins a finals del segle XVIII quan es va començar a imitar les lloses de marbre, donant lloc als paviments configurats mitjançant rajoles, comprimint dins un motlle i a cop de maza una barreja humida de ciment natural i àrids de pedra i marbre. A mitjans del segle XIX, amb plena expansió de la revolució industrial, es va introduïr un important canvi en la produccio de rajoles, gràcies al desenvolupamnet de les premses que van afavorir la fabricació de les peces obtingudes mitjançant cara amunt de diferents barrejes de ciment artificial, àrids, petris i colorants, que la seva apariència final responia al disseny definit en una reixa de llautó que permitia separar les diferents barrejes; Va aparéixer aixi el Mosaic Hidràulic, tècnica popularitzada fins definir exels paviments interior que avui, després de molts any d'ús, ens segueixen sorprenent.
Fins a mitjans del segle passat, aquest tipus de paviments va constituïr la principal industria de revestiments per a terres d'interior. No obstant, l'ofici requerit per al seu satisfactori resultat va diminuïr al temps que apareixíen a Italia una serie de màquines que automatitzaven en gran mesura el procés de fabricació de rajoles prensades cara avall. I conformades per un material aglomerant: el ciment -quasi sempre blanc- i una granulometría pétria aglomerada, barrejant pols de marbre amb aigua, utilitzant poca mà d'obra i amb capacitat per a fabricar grans quantitats, en consonància amb les exigències de la construcció.
Apareix així el Terratzo industrial, un material, capaç de cumplir les màximes exigències técniques en usos interiors i exteriors podent garantir un exhaustiu control de qualitat, oferint múltiples alternatives de disseny a costos raonables; des de llavors i gràcies a les seves extraordinaries característiques de durabilitat i resistència al desgast i a les seves innumerables possibilitats estétiques, és el material per excelència per a diferents aplicacions de revestiment d'àrees peatonals d'intens tràfic.
CLICK PER TORNAR A L'INICI DE LA PAGINA